La mobilitat a l’àrea metropolitana

Surto de casa, i no sé quin és el camí per arribar a la destinació. Què faig? Obro el Google Maps, i més enllà dels quilòmetres, més enllà de si el camí que proposa és conegut o no, sempre acabem seguint la recomanació que ens fa: el camí més ràpid.

 

Moure’ns i sobretot, moure’ns més de pressa, ha estat un dels problemes principals d’una ciutat, ja des de l’època romana. Sempre que hi ha problemes de mobilitat ens queixem, perquè ens afecta directament i ens molesta. Ens fa anar malament. I el ritme frenètic de les nostres vides fa que menyspreem el transport, ens oblidem de gaudir-lo, perquè el que volem és arribar ràpidament al destí. Sobretot si, com jo, sou dels que sortiu 5 minuts tard de casa.

 

Des del pla Cerdà, s’han anat millorant els sistemes de transport, però sempre com una conseqüència, no com una previsió. Les rondes es van construir per donar solució a una demanda que feia temps que es reclamava. Igual que ha passat amb l’L9 del metro, o la xarxa de busos de Barcelona. I té certa lògica que sigui així, ja que no tindria cap sentit econòmic fer-ho al revés. Però fa que primer sempre vingui la queixa, i no hi hagi previsió, o almenys, no la previsió que esperaríem.

 

El gran repte de la Barcelona dels pròxims anys és com encabir la millora de la mobilitat en un món on s’intenta fer evolucionar les ciutats en direcció a que siguin més eficients, més ecològiques i amb menys problemes de congestió. I desgraciadament, l’Ajuntament actual d’Ada Colau no segueix un criteri lògic, com segurament tampoc ho va fer l’alcalde Trias, ni els seus predecessors socialistes. I el problema rau en com s’enfoca el problema, ja que treure el transport privat, millorant la xarxa del transport públic, han d’anar plegats, de la mà, i sobretot conjuntament amb l’Àrea Metropolitana, aquell cinturó roig que acostuma a estar en guerra ideològica amb Barcelona, però que es necessiten l’una a l’altra. El segon carril Bus de l’entrada de la Diagonal, o el de la Gran Via, són una aberració del model ortogonal. Aquests autobusos, tenen una freqüència de pas alta, però tot i així, no era combinable amb el carril Bus ja existent? Volem tenir una ciutat intel·ligent, no era possible planificar el pas d’autobusos de manera que poguessin passar tots pel mateix carril? La reducció del 33% dels carrils dedicats a l’ús privat ha fet que cada matí laborable hi hagi cues des de Molins de Rei fins a les torres de La Caixa, i d’igual manera de la plaça Europa fins al Passeig de Gràcia. Perquè (ostres!) una gran majoria dels vehicles que circulen per la ciutat vénen de l’Àrea Metropolitana. Per cert, ja que toquem el tema, això ha fet augmentar la contaminació ambiental a Barcelona.

 

Com es podrien evitar aquestes cues? L’única solució és que es vegi el transport públic com una alternativa real al transport privat. I perquè passi, el primer ha de poder competir en temps (allò de la rapidesa que comentava al principi), puntualitat (breu recordatori a Rodalies) i el cost econòmic. A nota de tall, I millorar la xarxa de transport públic a Barcelona, dins la ciutat, pot ser una solució, però no serveix per convèncer que la població de la primera corona deixi el vehicle a casa. Així doncs, a l’espera d’una millora substancial de la xarxa de Rodalies de Barcelona, es podria adoptar la solució aplicada a Londres, la d’habilitar aparcaments a l’entrada de la ciutat, uns aparcaments que van amb un tiquet de transport associat, de manera que disminuïm la densitat de trànsit, es potencia una millora de la mobilitat i una disminució de la contaminació.

 

Mentrestant però, estem lluny d’aquest punt de concili entre l’habitant de Barcelona i el de fora. La política de mobilitat de l’alcaldessa Colau està a punt de començar el segon capítol. La primera part no ha estat bona, ja que la superilla que havia de ser el punt de confluència de la vida del barri, ja és, poc temps després de la inauguració, al cementiri dels nyaps urbanístics. Almenys podrien haver remodelat els carrers per fer-los agradables al passeig, però no, en limitem a pintar línies a terra perquè la canalla que no va a l’escola pugui jugar-hi. El segon capítol és la remodelació de la Meridiana. Si actualment, ja hi ha un problema, la reducció dràstica de carrils, combinat amb una política nul·la de millora del transport públic, no li augura un futur prometedor.

 

Deixem-nos de discursos populistes i comencem a pensar en el futur de la ciutat més enllà de quan s’acabi el mandat. En aquest mandat ha tingut la sort de tallar la cinta a totes les obres que va engegar l’anterior consistori. Ara bé, s’hauria d’adonar que, si torna a guanyar, no podrà posar-se la medalla de res, perquè d’inversió en mobilitat, no n’ha fet cap.

 

I per acabar, el que us deia del Google Maps, vaig als Jardins de Can Mantega, a Sants. Segons l’aplicació del mòbil, són només 6,7 km. Si hi vaig amb vehicle privat, trigaré 19 minuts. Amb transport públic 43 minuts. Ah, i sense recomanació d’agafar el Tram.

 

Roger Ribera
Vicepresident de JNC BCN en l’àrea de Projectes.

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *