Els joves de 16 i 17 anys han de poder exercir un dret bàsic com és el sufragi actiu

És necessari de cara a la reflexió sobre aquest aspecte tenir en compte fets objectius i no pas deixar-nos portar per tòpics o concepcions subjectives sobre la participació del jovent. La participació en els processos democràtics i el dret a sufragi són trets essencials de la ciutadania i la reducció de l’edat de vot als 16 donaria lloc a un jovent més actiu.

La reducció de l’edat del vot als 16 anys ha estat i és una reivindicació històrica del moviment associatiu juvenil. En aquest sentit són diverses les plataformes juvenils que s’han posicionat a favor, en són un exemple el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). En l’àmbit europeu aquesta proposta també ha tingut el suport del European Youth Forum, el qual va impulsar la campanya Vote al 16. També instàncies europees s’han posicionat favorables al respecte, la Resolució 1826/2011 del Consell d’Europea considera que un dels camins per enfortir la democràcia implica reduir l’edat de vot als 16 anys.

Resulta un fet bastant paradoxal que als joves de 16 i 17 anys se’ls atribueixi una sèrie de drets i obligacions com a persones adultes però que entre aquests no es trobi el dret del sufragi actiu. Els atribuïm el dret a treballar, ja que els 16 suposa la fi de l’educació secundària obligatòria, i per tant passen a ser subjectes fiscals. De manera que contribueixen econòmicament a través dels impostos però no poden decidir sobre les polítiques públiques i en conseqüència sobre la despesa pública. També aquests menors sense dret de sufragi actiu se’ls considera capaços de poder contraure matrimoni i emancipar-se, i penalment responsables. Considero que les anteriors obligacions i drets haurien d’anar acompanyades del dret al sufragi actiu.

Com a societat ens interessa implicar el màxim nombre de gent possible en la presa de decisions col·lectives. Una decisió com més participada és resulta més representativa. Entenc que rebaixar l’edat del vot és una mesura que va encaminada a millorar el nostre sistema democràtic i aprofundir en el compromís de la ciutadania en la presa de decisions. A la vegada que és un mecanisme per millorar també la implicació i participació de les persones joves en la política i en la presa de decisions. Les persones joves són un dels col·lectius que menys participen en les eleccions i que senten més desafectació per les qüestions polítiques. Sovint ens trobem amb l’efecte causa – conseqüència i és que les persones joves no acaben d’implicar-se en política perquè no veuen les seves problemàtiques en l’agenda política i precisament per aconseguir aquesta visibilitat d’aquestes problemàtiques és necessària la implicació dels joves. Pel que fa a la participació juvenil cal matisar que aquesta manca de participació del jovent és en l’àmbit institucional. És a dir, cal trencar amb el fals mite que els joves no participen, participen d’altres maneres i en altres espais.

A més cal tenir en compte l’evolució demogràfica de la Unió Europea, la nostra societat tendeix progressivament a l’envelliment. Els joves representen menys proporció de la població, això provoca que de vegades els partits polítics i els representants polítics no acaben de tenir en compte a aquest col·lectiu en els programes electorals i en la gestió pública. Reduint l’edat del vot contribuiríem a esmenar aquesta situació.

En l’àmbit europeu hi ha estats que ja estableixen aquesta reducció en l’edat del vot. Àustria l’any 2007 va ser el primer país membre de la UE que ho va establir, el segueixen Eslovènia, Noruega, regions d’Alemanya, Hongria i el cantó suís de Glaris. Aquest canvi ha provocat més presència de persones joves en els programes electorals dels partits i una reducció de la mitjana d’edat dels representants escollits. Pel que respecte a Catalunya, s’han fet avenços importants en aquest sentit l’any 2013 es va presentar una proposta de resolució al Parlament que apostava per avançar cap al reconeixement del dret a vot i la Llei de Consultes Populars no referendàries i altres formes de participació és un clar exemple d’aquesta voluntat perquè reconeix el dret als joves de 16 i 17. Tant en el procés participatiu sobre el futur de Catalunya del 9N com en el referèndum d’Escòcia es va permetre poder votar a partir dels 16.

Finalment, cal entendre que la reducció d’edat del vot als 16 anys ha d’anar acompanyada d’un procés educatiu en els hàbits democràtics. És necessari promoure espais d’aprenentatge democràtic perquè les persones estiguin preparades als 16 anys per a poder exercir el seu vot. També cal ser conscients que la participació democràtica i la ciutadania activa són amplis processos d’aprenentatge que es donen al llarg de la vida.

 

Georgina Lázaro
Membre de l’executiva JNC BCN, responsable món local

One comment

  1. Soc l’Oriol Calvo, de Sants Montjuic,
    Trobo que és un tema molt interessant, i podria estar moltes hores parlant sobre aquest. M’agradaria afegir tres de punts que no hi havia caigut fins que he llegit l’article de la Georgina. En l’article de dalt es diu, i cito “Resulta un fet bastant paradoxal que als joves de 16 i 17 anys se’ls atribueixi una sèrie de drets i obligacions com a persones adultes però que entre aquests no es trobi el dret del sufragi actiu. Els atribuïm el dret a treballar, ja que els 16 suposa la fi de l’educació secundària obligatòria, i per tant passen a ser subjectes fiscals. De manera que contribueixen econòmicament a través dels impostos però no poden decidir sobre les polítiques públiques i en conseqüència sobre la despesa pública. També aquests menors sense dret de sufragi actiu se’ls considera capaços de poder contraure matrimoni i emancipar-se, i penalment responsables. Considero que les anteriors obligacions i drets haurien d’anar acompanyades del dret al sufragi actiu.” tanco cita. Trobo que una cosa no treu l’altra. Una cosa és “atribuir” a una persona de 16 anys una sèrie de drets i obligacions, i l’altra és que “realment ho facin”. Els joves entre 16 i 19 anys que estudien actualment són molts, concretament, i en base a dades de Ejoventut del primer trimestre del 2016, un 90%
    Extret de:
    http://ejoventut.gencat.cat/web/.content/e-joventut/recursos/tipus_de_recurs/documentacio/arxiu/document/informes_epa/Informe_EPA_1r_trimestre_2016.pdf

    I val, potser fan feines d’estiu aquesta gent, aquest 90%, però això demostra que una cosa és la teoria de lleis, drets i obligacions, i l’altra és la realitat. No perquè un text digui una cosa la realitat automàticament es transforma. Si realment es creu això aleshores les desil·lusions i falses creences passen. La segona cosa que volia dir és que de vegades, per a aconseguir els millors resultats, cal deixar que el camí natural flueixi cap a on ha de fluir. Quan naixem, estem dins d’un ou, i hem d’anar sortint, poc a poc, poc a poc, aprenent i preparant-nos pel combat de boxa que és la vida. Crec que si intentem forçar aquesta noció de que els joves de 16 anys han de tenir el vot perquè una sèrie de lleis ho diuen, sense pensar en el futur, aleshores les coses podrien descarrilar fàcilment. I, repetint el que havia dit a el meu article, quin tipus d’experiència tenen els joves de 16 i 17 anys a la vida? Si el més probable és que visquin amb els seus pares, si el més probable és que no coneguin moltes de les coses, actituds i maneres de fer que aniran molt bé per a formar la seva pròpia opinió! A aquesta gent, que només tenen 16 anys de vida, realment se’ls hi pot donar el vot? I ara sisplau, ignoreu lleis, ignoreu els vostres companys de feina, de partit i del que sigui, i mireu als jovent català actual, i pregunteu-vos “Aquesta gent de 16 i 17 anys està capacitada per a votar?”.
    La tercera cosa que m’ha vingut al cap és respecte la baixa participació política dels joves. A parer meu, és per una combinació de poca experiència en aquesta vida i potser diria jo una mica de pressió social per a veure els polítics i la política com molt carca. Repeteixo, hi ha casos i casos.
    Donaria suport al vot de 16 anys si a l’escola, si a casa, i si els amics i persones influents en general tractessin més els temes de la política, com funciona, qui diu què, qui fa què, en general, tractar més el món de la política. Aleshores potser donaria suport a tal mesura. Però aquest canvi ha de venir precedit d’educació. Crec però, que aquesta alternativa no passarà en el meu temps. Potser quan la meva tomba tingui uns quants anys aleshores tal canvi haurà passat, o estarà en procés de ser realitzat.

    Intentaré no fer-me més pesat amb aquest tema.

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *