Revolucions i revolucionaris

“No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l’arbre doni fruits sense podar-lo;
l’hem de treballar,
l’hem d’anar regant,
encara que l’ossada ens faci mal…”

 

Escrivia Lluís Llach a la cançó Cal que neixin flors a cada instant al seu àlbum Ara i aquí. Aquest àlbum va tenir força influència de la revolució del Maig francès, i en ell s’escolta un clar clam de lluita per la llibertat, la justícia i els drets. També hi havia d’altres cançons que acompanyaven aquestes estrofes a Ara i aquí, com l’Estaca, que encara s’escolta avui dia a manifestacions i representa l’esperit de la lluita pacífica i de la desobediència civil que va fer caure la dictadura franquista a Espanya. Tant impactant és la seva força i poder, que a Polònia va ser adoptada com a himne contra el règim dictatorial que tenien de titella la URSS. Lluís Llach és un revolucionari i si algú ho dubte, que escolti La Gallineta. I qui vagi a votar avui dia cada quatre anys, que li doni les gràcies a ell.

 

I a on tenim avui dia aquest gran revolucionari? Assegut al parlament de Catalunya. Demandat per un poble i les circumstàncies especials i històriques que aquest vivia, el revolucionari de Verges va deixar la seva fundació del Senegal en mans alienes i es va posar a treballar per un país nou. Aquest cop però, en comptes de fer-ho des de baix i amb una guitarra, ho fa des de de dalt, des de dalt d’un sistema democràtic jove i el qual va néixer, en gran part, gràcies a molts revolucionaris com ell. Aquests revolucionaris i revolucionàries van patir assetjaments, amenaces, tortures i exilis per la llibertat del seu poble. Aquests són revolucionaris, són herois, són líders i són les peces del motor que han permès a la societat i a l’individu progressar. Per contra, deixeu-me parlar dels pseudo-revolucionaris d’avui dia, aquells qui no són herois, no són líders, no busquen el progrés i no pateixen assetjaments, amenaces, tortures ni exilis.

 

Deixeu-me parlar d’aquests professors d’ètica i de moral. D’aquests que són revolucionaris amb el sistema perquè al parlament porten una samarreta tutti colori en comptes de camisa. Perquè tenen un discurs reivindicatiu les 24 hores del dia i no poden i no saben parlar d’una altra cosa. D’aquests que són tan democràtics, que han de votar-ho tot en assemblea i si, quan compten els vots, el resultat no és el desitjat, el canvien. Tan democràtics són que no han entès encara que no tenen majoria ni una posició que s’acosti a ella, però han d’instaurar la seva ideologia perquè són els professors d’ètica i moral del segle XXI. En aquesta línia, molts no creuen en el pacte, ni en el consens, ni mecanismes que han permès que diferents sensibilitats de la societat, representades en democràcia per uns líders, trobessin punts d’acord. Volen il·luminar amb el perfeccionisme de la seva gran idea del benestar universal, però són incapaços d’entrar, en part, en un govern, arremangar-se, prendre responsabilitats i posar-se a treballar. Molts d’ells, inclús, porten anys vivint del sistema que tant critiquen. D’altres, dediquen més temps a difamar i a aparèixer davant les càmeres, que asseure’s al parlament, treballar en comissions i escriure lleis, que és el que haurien de fer. Barregen conceptes, són sectaris i, de vegades, vàndals. Aquests són els grans revolucionaris.

 

Per fortuna, si alguna cosa ens ha ensenyat Lluís Llach i els tres últims segles d’història contemporània és què és una revolució i què no ho és; fe és penosa lluita per l’avui i pel demà, és sembrar i és podar l’arbre fins que l’esquena ja no ens permeti continuar, no és un camí planer, ni estels d’argent, és perseverança, és molta feina i fer-la ben feta, és sentit comú, és respecte i és lluitar per uns valors. Amb aquestes màximes, Lluís Llach va treballar per a que hi hagués una democràcia al seu país i un cop la gent ja pot votar, s’ha presentat per a seguir fent el que creu que és el correcte. I ho fa amb dedicació, des del respecte i amb gran sentit democràtic. Això és una revolució. Ell, un revolucionari. Els altres, uns brètols.

 

Xàvier Rúa
Membre de l’executiu JNC – BCN

 

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *