La JNC davant el repte del Partit Demòcrata – Editorial

Fer un nou partit amb vocació majoritària és un repte majúscul, que no tinc clar fins a quin punt tots els integrants de l’extinta Convergència en som conscients encara.

 

Han passat quatre mesos del Congrés de Fundació del Partit Demòcrata, i aquest desembre encara rebia un WhatsApp d’un veí, dels implicats associativament, preguntant-me com ens dèiem ara. I no és un cas aïllat. La marca Convergència era una marca d’èxit que hem sacrificat esperant tres coses principalment del nostre votant històric: perdó, comprensió i agraïment.

 

Però el Partit Demòcrata no és Convergència. Ha decidit no ser-ho. I ha de tallar de soca-rel les inevitables mirades pel retrovisor. No trobarem el perdó, la comprensió i l’agraïment, si no demostrem una radicalitat extrema en: La claredat del que fem o no fem; la defensa de la classe mitjana del país; i empatitzem en carn pròpia amb els mals que arrosseguem molts catalans en el nostre dia a dia.

 

La no-visibilitat a les institucions és una llosa que ens complica el llançament de la marca del nou partit, però no és l’única. I no hem d’oblidar que el primer any és el més important per l’assentament i normalització de la marca. És per això que el nou logotip és una bona notícia. Després del nom tan llarg i poc escurçable que tenim, feia falta un logotip senzill i clar que ens reconegui. Amb pocs dies, ja sigui per elogiar-lo o defenestrar-lo, se n’ha parlat molt i és el que ens feia falta.

 

El nostre objectiu ha de ser recuperar els votants de mitjana edat i ser-ne el partit referent. Tot preservant la gran massa de gent gran que ens fa confiança. I atraure, en segon lloc, molts més joves que a l’actualitat.

 

Tanmateix, en aquesta construcció del Partit Demòcrata hi ha una realitat que salta a la vista i que, com a Coordinador de la JNC de Barcelona Ciutat, veig amb orgull i preocupació alhora: El munt de joves de la JNC que hem hagut d’assumir una forta implicació territorial.

 

Pot assumir la JNC ser la principal saba nova del Partit Demòcrata? Pot assumir el Partit Demòcrata desvertebrar la seva cantera per a respirar a curt termini? Són preguntes que no s’estan plantejant i de cabdal importància.

 

Des del meu punt de vista, no hem de desfer una estructura per bastir-ne una altra. És més, el camp de proves dels nostres lideratges, com a joves, ha de ser en el sí de les joventuts, però no directament al Partit Demòcrata. Les probabilitats de fer el salt directe i pagar-ho car són ben altes.

 

És per això necessari blindar la JNC del Partit Demòcrata. Col·laboració màxima, sí, però sense que ens ofegui. I això vol dir, separar clarament les funcions dels representants orgànics de les dues formacions. Un quadre d’incompatibilitats per evitar solapament de responsabilitats.

 

Moltes de les idees de la JNC, algunes d’elles ja practicant-se en les joventuts, van ser part de la força de canvi necessària perquè poguéssim pensar que realment estàvem fent un nou partit. Però aquesta capacitat regeneradora, fruit de molts anys de feina, pot acabar sent simple retòrica si a la nostra simbiosi no hi posem límits. La distància és el que ens permet agafar perspectiva i poder fer una diagnosi clara de la situació en què ens trobem.

 

Amb la base del nou partit encarrilat, per tant, cal que la JNC aprofiti el Congrés que ve per renovar el màxim de lideratges i mantenir-se el més fresca possible. Perquè la JNC que necessitem ha d’estar el màxim d’alliberada de responsabilitats al nou partit. I ha de centrar-se, sense més dilació, en transmetre missatges creïbles que connectin amb els joves del país. Des de tots els àmbits: ensenyament, mobilitat, habitatge, ocupació, ecologia… Sense pèls a la llengua. Expressant tot allò que pensem i no diem. Fent assumir el compromís al Partit Demòcrata de defensar en eventuals programes electorals, especialment municipals, tot allò que des de la JNC de cada municipi es proposi. El programa jove del Partit Demòcrata ha d’estar fet i pensat des dels joves.

 

Per la JNC la independència és l’objectiu final. És la nostra meta. I per guanyar-la, hem d’arriscar. Ho hem d’arriscar tot. És per això que, ara més que mai, ens cal una JNC forta i alliberada per prémer l’accelerador quan faci falta. Diguin el que diguin a l’altra banda del telèfon. Estem al servei del país.

 

Sergi Sarri
Coordinador Territorial de BCN Ciutat
Joventut Nacionalista de Catalunya

 

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *