Espanya i Rousseau

A la vista dels últims esdeveniments ocorreguts al nostre món occidental de la primera meitat del segle XXI, cada cop en més quantitat i més sovint, es poden veure reflexos de les teories dels grans pensadors dels segles passats en els nostres estats i governants. Només cal aplicar una visió crítica i obrir el camp de visió el màxim que la ment d’un sigui capaç.

 

El regne d’Espanya des de l’entrada de la democràcia i la transició ha intentat fer-se un lloc en el marc europeu intentant agafar uns trets sòlids i una visió d’unitat. A ningú se li escapa que aquest objectiu quasi s’aconsegueix si no arriba a esclatar la gran crisi el 2008 sumada a la caiguda de careta del sector conservador espanyol i la traïció dels socialistes espanyols al catalanisme i la seva identitat amb els fets de l’Estatut. La resta d’esdeveniments són coneguts per tothom. Al llarg d’aquests vuit anys la separació de poders establerta per Montesquieu al segle XVIII s’ha posat en dubte a l’estat espanyol mentre que a Catalunya s’ha intentat reforçar aquesta separació en forma de referèndums entre altres.
És en aquest punt on apareix la figura de Rousseau i el seu pensament. És impossible sintetitzar la complexitat del pensament d’aquest filòsof suís en una pàgina però per entendre la seva postura cal contextualitzar-lo; Rousseau va ser un il·lustrat reconegut anterior a la Revolució Francesa, però va servir d’inspiració per als revolucionaris malgrat que ell no preveia aquest esdeveniment; ell pretenia reforçar el sistema absolutista de l’Antic Règim per fer-lo persistir.

 

La clau de volta de l’assumpte recau en la separació de poders de Rousseau, i és que el filòsof no en fa cap. Per Rousseau l’únic que val és la voluntat general del poble, que ha de ser ell i només ell qui pren les decisions. És a dir, el poder que regeix a la societat és la voluntat general que mira pel bé comú de tots els ciutadans. Ara bé quan un estat agafa aquest mateix discurs i el perverteix en un xantatge paternalista cap als seus ciutadans amb una clara postura desculturitzadora apropiant-se de la veu de la “voluntat general” és quan realment veiem que un altre cop es riuen de nosaltres i que, malgrat la facilitat d’accedir a aquesta informació, a aquestes lectures, als pensadors que ens han portat fins avui, la societat o no les coneix o no les vol conèixer. I és aquí on mor el poble com a unitat.

 

Ignasi Vidal
Militant del Col·lectiu Dreta de l’Eixample

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *