La Manipulació Participativa

La participació en el món municipal és un bé preuat. Tothom vol ser reconegut com el més obert a les demandes ciutadanes, el que organitza les millors trobades o el que descobreix les més avançades eines virtuals per donar veu als veïns. Ningú dubta de la primera afirmació: la participació és positiva i necessària; ajuda a conèixer de primera mà els problemes de la gent i fomenta una societat activa i preocupada amb els assumptes col·lectius. Però què passa quan es trenca l’equilibri? Què passa quan es manipula la balança adequada que hi hauria d’haver entre la participació ciutadana i la capacitat resolutiva dels representants públics escollits en urnes? Doncs passa que tens un Govern, com el de Colau a Barcelona, que utilitza la participació per no mullar-se en decisions complexes que necessiten del lideratge i l’empenta dels governants. No tot es pot vehicular amb la participació, no pots deixar en mans de veïns o entitats, reunits en trobades de petit format, la decisió de reformar un Mercat, com el de l’Abaceria a Gràcia, de cobrir la Ronda de d’Alt o de resoldre el problema del top manta a Ciutat Vella. En múltiples ocasions, el Govern es renta les mans i espera que “el poble” els hi solucioni els problemes que els empaiten amb processos participatius que s’eternitzen. El mateix “poble” que els ha votat perquè “ells” ho solucionin no té prou informació ni prou temps per decidir sobre qüestions complicades que sobrepassen la seva capacitat o que en moltes ocasions mostren dues posicions ciutadanes contradictòries. Parlem d’un frau democràtic que degrada el mateix concepte de participació i que defuig les responsabilitats. Els que som Consellers Municipals ho veiem a diari i veiem una altra cosa potser més greu, en moltes ocasions s’intenta reconduir aquesta participació cap a posicions que interessen al Govern. Es convida a gent propera als seus postulats, s’escolta més a uns que altres o es guarden una última carta, com en els processos del PAD: la d’assegurar-se que cap decisió no serà acceptada si no comparteix la seva línia ideològica. Sí, cal fomentar la participació, és imprescindible, però fem-ho bé, tinguem present els seus límits i no la manipulem, i potser així, només així, ens acostarem a la ciutadania.

Esteve Suñe
Conseller Municipal al Districte de Gràcia

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *