De la Refundació de CDC: Regenerar per Guanyar

Què volem ser? Què volem dir? Qui volem ser? Si ho tenim clar, com ho hauríem de fer? Amb qui podríem comptar? Comptes amb mi? Compto amb tu?

Convergència Democràtica de Catalunya enceta aquest mes de juliol una etapa decisiva pel seu esdevenir. La convenció nacional del 19 de juliol marca el compte enrere cap al congrés que el partit celebrarà els primers mesos del 2016. Un congrés que ha de servir per implementar tots els canvis que siguin necessaris, sense complexos, sense límits, per tal de fer un partit nou i modern capaç d’aglutinar de forma incontestable la centralitat catalanista i independentista d’aquest país.

Cal recuperar l’ànima dels seus orígens. Cal recuperar l’esperit amb què va sorgir Convergència el 1974 i posar-lo al servei del moment que vivim. Hem d’aconseguir que la gent torni a veure el partit com un moviment catalanista transversal, obert, progressista, europeista i compromès amb l’esperit social de Candel: “Catalunya, un sol poble”. Més enllà de saber el que som i volem representar, cal que la ciutadania ens reconegui amb aquesta ànima.

Un partit que expressi el que vol i dol, un partit que posi per davant de forma clara i explícita els seus principis, un partit que sigui capaç de multiplicar els seus lideratges territorials, un partit que recuperi la sintonia des de la base amb la societat civil organitzada.

Si comencéssim de bell nou a dibuixar com voldríem que fos Convergència, què hauríem de canviar? Aquesta és la mentalitat amb que hem d’afrontar un procés que ha de fer-se sense miraments des de la base cap a la cúpula. De baix a dalt. Ens equivocaríem molt si regenerar aquest partit vol dir només posar cares més joves al capdavant dels càrrecs electes. Ens equivocaríem molt si regenerar aquest partit vol dir substituir velles glòries per futures promeses. Ens equivocaríem molt si realment volem evitar tenir una estructura en forma de piràmide invertida. Ens equivocaríem molt si des de la direcció de CDC es delimita en què ens podem i en què no ens podem refundar. Què podem i què no podem tocar. Aquest ha de ser un congrés en què el límit el posi la militància.

Convergència s’ha de regenerar a fons amb un únic objectiu: Guanyar. I això passa per debatre i decidir quin ha de ser el paper de la militància, quina ha de ser la funció i l’objectiu dels diversos espais de participació, com s’han de prendre segons quines decisions, com s’han d’escollir els lideratges interns i externs, si establim temporalitat en les responsabilitats, si limitem la seva duplicitat, si permetem la llibertat de vot com la democràcia avançada que volem representar, quines han de ser les línies vermelles entre els interessos privats i els públics, com rendim comptes a la ciutadania, entre altres. Convergència s’ho ha de qüestionar tot. De debò. Perquè per a fer maquillatge ja hi ha altres formacions. Nosaltres ens hem d’erigir com un partit impecable en la defensa dels valors i els ideals que representem. Èticament exemplar. ‘Regenerar per guanyar’ ha de ser per tant el corpus ideològic de tots els canvis que implementem.

Com a JNC Barcelona vam posar l’últim cap de setmana de juny un nou gra de sorra des de Nou Barris per seguir teixint la xarxa que ens permeti eixamplar i sumar voluntats vers l’ideal de partit que anhelem.

Si el conjunt de la militància ens creiem la oportunitat que tenim davant nostre per a fer una Convergència més lliure, assolirem grans canvis i ens contagiarem plegats de la il·lusió necessària per anar fins al final i convertir-la de nou en l’eina política referent per assolir la independència i un país plenament democràtic. Hem d’aprofitar la onada del 27S i la fi de la federació de CiU per a fer els passos necessaris: Costi el que costi.

Sergi Sarri
Coordinador Territorial de la JNC Barcelona

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *