3+2 = més especialització?

Les principals universitats espanyoles han decidit seguir les recomanacions del govern i finalment aplicar el polèmic 3+2. D’aquesta manera s’adaptaran al model europeu, eliminant els problemes de convalidacions, i aconseguint una major competitivitat pel que fa a l’oferta de graus i màsters.

Aquesta decisió, però, comportarà l’eliminació de molts dels actuals graus i suposarà la seva agrupació en famílies de coneixement. D’aquesta manera, es vol prioritzar el temps d’estudis generalistes per sobre de l’especialització, que quedaria reduïda als dos anys de màster i obligaria a tots els estudiants a cursar aquests estudis per poder tenir alguna opció en el mercat laboral.

La reforma però, no és prou profunda i deixa sense resoldre algunes de les diferències que existeixen entre graus de diferents branques. Els estudiants de graus científics i/o tecnològics, per exemple, fan moltes més hores a l’any en concepte de pràctiques que la resta d’estudiants. Aquest fet diferencial que suposa un acostament al món laboral, seria també molt interessant d’aplicar a les ciències socials i les humanitats a través de l’anàlisi de supòsits

Per tant, seria un encert si el 3+2 mantinguessin els graus actuals, fusionant els dos primers anys, que són introductoris, en un de sol, i iniciant l’especialització dins del grau que es completaria amb els dos anys de màster.

És cert que la polèmica d’aquest sistema ha estat marcada per la qüestió econòmica, i tot i que encara aquest és un tema primordial, crec que s’ha deixat  de banda el debat educatiu.

Hem de lluitar doncs per un 3+2 que ens garanteixi progrés i canvi. Tenim la fórmula per millorar el sistema universitari,fer-lo més competitiu i apropar els estudiants al món laboral, UTILITZEM-LA!


Pau Herrero
Militant de la JNC Dreta Eixample

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *