Barcelona, dimarts 11 de setembre de 1714

Barcelona, dimarts 11 de setembre de 1714, dos quarts de cinc de la matinada: els canons i morters borbònics toquen tres salves i, al moment, les campanes de totes les esglésies de la ciutat repiquen en senyal d’alarma. L’exèrcit borbònic, comandat pel duc de Berwick, comença l’atac de manera simultània per les set bretxes obertes a la muralla i, transcorregudes unes hores de batalla en defensa dels baluards que envolten la ciutat, la infanteria borbònica comença a penetrar a l’entramat urbà.

A les vuit del matí el Conseller en Cap Rafael de Casanova, atesa la gravetat de la situació, ordena treure la bandera de Santa Eulàlia per enaltir el fervor dels combatents i mobilitzar totes les persones possibles per frenar l’assalt definitiu de les tropes de Felip V. És llavors quan les tropes catalanes llancen el primer contraatac, que aconsegueix fer endarrerir l’exèrcit atacant. Villarroel i Casanova, les dues màximes autoritats militars i polítiques, queien ferits de bala.

L’assalt es prolongà durant tot el dia amb intensos combats pels carrers de Barcelona. Els principals punts d’enfrontament van ser al Convent de Sant Agustí, on hi havia el coronel Pau de Thoar al capdavant del Regiment de la Concepció per contenir l’avenç de les tropes borbòniques pel centre de la ciutat; el Baluard de Portal Nou i el Baluard de Sant Pere; i finalment les barricades del Palau Reial Nou, prop del port.

El front s’estabilitzà cap a les dues del migdia, fet que permeté iniciar l’anàlisi de la situació. Villarroel proposà dues sortides alternatives: iniciar un doble atac per recuperar el Baluard del Portal Nou i de Llevant o la capitulació. Finalment, la majoria dels membres del govern, reunits al Baluard de Sant Antoni, decidiren iniciar les negociacions amb l’exèrcit borbònic per exigir capitulacions. Les autoritats catalanes van lliurar al duc de Berwick una proposta de capitulació on es demanava amnistia general, respecte per la vida i les propietats, i el manteniment de les constitucions i institucions.


Les converses amb l’exèrcit borbònic es prolongaren fins el dia 12, ja que Felip V no volia res més que la rendició incondicional. La proposta catalana no va ser acceptada per Berwick,que buscava la rendició incondicional, i finalment, gràcies a l’exigència de les autoritats catalanes, s’acordà incloure entre els acords de capitulació el fet de respectar la vida i la llibertat dels defensors de Barcelona. No obstant, el dret de conquesta va legitimar l’espoli de la ciutat i la supressió de les institucions de govern pròpies de Catalunya.

Marc Rodés
Àrea de Projectes i BCN 2014

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *