Una victòria d’equip

Les tardes del mes de juliol no són tardes qualsevol pels aficionats al ciclisme. Durant aquest mes es competeix la cursa més important de l’any i la més esperada, le Tour de France, on hi participen els millors especialistes. Com es pot veure en el transcurs de qualsevol etapa d’aquesta competició, el treball en equip és de vital importància. És en aquest sentit on podem trobar la connexió entre aquest esport i la nostra tasca com a militants.

En el ciclisme, els gregaris de l’equip treballen dur perquè el líder tingui la possibilitat d’arribar als quilòmetres finals de l’etapa amb les millors condicions físiques i en una posició favorable per a poder vèncer. Sense la seva tasca i sense el seu treball en equip, el líder tindria molt poques possibilitats d’arribar a pujar al pòdium.
En la nostra tasca com a militants, el líder es converteix en objectiu, l’objectiu de l’equip. Treballar amb il·lusió per aquest objectiu és la nostra tasca com a gregaris. Un esforç dedicat a aconseguir l’objectiu comú, que no és ni més ni menys que Catalunya arribi a ser tot allò que es mereix ser. 

Queda poc pel final de l’etapa. Ja s’han transcorregut molts quilòmetres, la fatiga ja és un fet. Però encara em d’enfilar el port més dur, un fora de categoria. Curt però amb un desnivell molt considerable. Anem al capdavant, però el rival és fort i el portem a poca distancia. Encara no hi ha res segur. Si no posem en pràctica una bona estratègia d’equip ens arrisquem a no poder convèncer a tots aquells que encara són indecisos. Ens arrisquem a que ens atrapi. Ho tenim a tocar i no ho podem deixar perdre. Ara és la nostra. El 9-N és a només 4 quilòmetres. Tots a una per aconseguir una victòria que farà història.

Aleix Bujaldón Tarrida
Militant de la JNC a la Dreta Eixample, Sagrada Família i Fort Pienc

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *