Noves identitats

És ben conegut que la nova interconnexió mundial està mutant les formes tradicionals dels estats. Les necessitats globals forcen als estats a una descentralització de doble direcció: potenciant un món local proper al ciutadà i transferint importants competències a estructures supranacionals. Aquest fenomen, entre d’altres, comporta un important replantejament o trencament en les concepcions identitàries forjades durant els segles passats.

La construcció d’una identitat compartida (o cosmopolita), permet un canvi d’òptica en la manera en què afrontem els vells i els nous problemes dels estats, com són la immigració, la desigualtat d’oportunitats, el medi ambient o l’economia.

M’agradaria centrar-me en un dels reptes socials que hauria d’afrontar una futura Catalunya independent, em refereixo a la gestió d’una societat heterogènia. Catalunya és un territori fronterer i on la pluralitat de cultures, religions i llengües sempre ha estat present, i el dia de demà no en serà una excepció. És responsabilitat de l’administració i de tots els ciutadans, saber gestionar la diversitat per treure’n el màxim profit, mantenir la cohesió i el progrés social i econòmic.

En aquest sentit, penso que les polítiques públiques han de fomentar la construcció d’una identitat cosmopolita i trencar la concepció estanca de les identitats. I això és possible educant en la diversitat, si es facilita la mobilitat de talent (d’estudiants i treballadors), millorant l’intercanvi d’informació i d’idees, atraient inversors i empreses i facilitant la participació internacional de les organitzacions.

En aquest aspecte, Catalunya no parteix de zero. Històricament ha sabut gestionar els fluxos migratoris i sempre els catalans hem tingut una vocació internacional, com ho demostra la creença en el projecte europeu.
O.R.M.
Militant de la JNC Les Corts

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *