Europa serà democràtica o no serà

El passat dijous 13 de Juny Catherine Ashton, baronessa Ashton de Uplholland, va respondre amb un incontestable “Déu meu! Quina pregunta! No parlaré dels catalans.” El periodista li havia suggerit que valorés les paraules del Premier Britànic sobre el dret a decidir. Francament no és cap novetat que la diplomàcia europea ignori la qüestió catalana, però aquest cop l’Alt Representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat va fer gal·la d’una capacitat evasiva més aviat poc sensible. 

No amagaré la meva preocupació pel funcionament de la UE en general. A tall d’exemple, els defectes de concepte i de forma en la gestió de la crisi Grega i Xipriota o la manera en que surten escollits els alts representats de les institucions, Barroso, Van Rompuy i companyia no em sembla la més adequada en una democràcia que pretén ser totalment representativa. Però tots aquests temes els deixaré aparcats, no pretenc fer d’aquest article una crítica al funcionament global de la Unió Europea.

El que realment em preocupa són les funcions de l’aparell diplomàtic i legislatiu europeu. M’explicaré. Els polítics europeus no deixen de ser els nostres representants, i com a tals han de vetllar pel nostre benestar i això inclou solucionar els nostres problemes. A casa nostra no negarem que la situació sociopolítica genera certes problemàtiques que requereixen ser solventades. Tot i així, en els darrers mesos, els representants europeus s’han excusat en la falta de legislació al respecte i s’han emparat en que és una qüestió interna d’Espanya. Tant un com altre argument em generen moltes inquietuds. D’entrada, no haurien de procurar avançar-se als conflictes quan detecten deficiències o manques de legislació?; No haurien, doncs, d’actuar conseqüentment legislant oportunament, amb consens i democràcia? i en segon lloc; Qui decideix què són problemes interns de cada membre i quins són europeus? Es pot reclamar ajuda econòmica a la Unió, directrius sobre les hipoteques i no pas una manifestació en favor del dret a decidir dels pobles?

No critico que la baronessa assisteix als actes de Fòrum Europa acompanyada del ministre Margallo, però que es prengui la llicència d’evitar els problemes europeus amb una manca de subtilitat tan gran ens hauria de frapar d’una manera bestial. Potser la propera vegada els periodistes li haurien de proposar que ella mateixa preparés les preguntes. En definitiva, sóc partidari de que els hi puguem demanar explicacions als nostres politics dia si i dia també. I si no poden respondre per falta de legislació, doncs senyors…legislin si us plau. O en tot cas, si són incapaços de legislar, que parlin en termes democràtics i no legals.

Així doncs només crec que hauríem d’exigir el que ens correspon, que no és cap altre cosa que justícia i bons arguments. I si tant justa és la nostra causa, els màxims garants dels drets humans, de les llibertats i de la democràcia al món haurien d’expressar el seu parè. Els governs Català i Espanyol ja s’han posicionat, a què espera doncs Europa?

Jo tant sols confio en una sola màxima: Europa serà democràtica, o no serà. Ha arribat el moment de demostrar-ho.
Xavier De Alegría
Militant de la JNC de la Dreta de l’Eixample i Sagrada Família

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *