Entrevista amb Jordi Peix, vice-president del Banc dels Aliments: “La fam no fa vacances”

Jordi Peix és el vicepresident i fundador del Banc dels Aliments de Barcelona (1987).

1.- Em defineixes el Banc dels Aliments en una frase?
El Banc dels Aliments és una organització basada en el voluntariat, que recull excedents alimentaris per lluitar contra la pobresa, i quan no en te prou mobilitza la societat.

2.- Quins són els principals objectius del Banc dels Aliments?
Els Bancs dels Aliments tenen com a funció lluitar a la vegada contra el malbaratament alimentari i la pobresa. Avui, més que mai, és un escàndol que hi hagi a la vegada malbaratament alimentari i pobresa. La greu crisi que estem passant fa més necessària que mai accions per la lluita contra la pobresa. Finalment cal destacar la funció del Banc dels Aliments en defensa del medi ambient al evitar que els aliments vagin al abocador.

3.- On van a parar les tones d’aliments que reben? Com s’assegura que arriben al seu destí?
A Barcelona, el 2012 es van distribuir prop de 11.000 tones, mitjançant una xarxa solidària de 331 entitats benèfiques, que ho distribueixen d’acord amb les seves necessitats a les persones que atenen uns 140.000 beneficiaris, que són derivats pels serveis socials municipals.

4.- Quin és el perfil de família que ha de recórrer al Banc dels Aliments? Com ha evolucionat en els últims anys?
El perfil és molt divers i ha anat variant al llarg del temps. En els anys vuitanta estàvem sortint de la crisi del final de la dictadura, l’ajuda anava especialment dedicada a la que podríem anomenar pobresa estructural. Un grup important era format per les vídues que subsistien amb unes pensions ben magres i l’altre és el que podríem designar com els accidentats de la vida, que per raons diverses havien caigut en la pobresa i exclusió social. Al cap de 10 anys, la crisi del 1993, la de desprès dels Jocs Olímpics, amb un PIB negatiu, un deute creixent i una inflació galopant, va suposar un primer canvi del perfil dels més necessitats, amb la primera generació d’un important grup d’aturats. La definitiva integració a la Unió Europea va fer que la crisi fos de curta durada. Avui, la crisi està essent massa llarga, i els aturats que representen el grup més important de beneficiaris de les ajudes. Fa poc, ens varen demanar estadístiques sobre ajuts als immigrants, i si hi havia afectats “els d’aquí”. El Banc dels Aliments no ha volgut diferenciar mai la gent. Com ja sabeu prou be, són catalans els que viuen i treballen a Catalunya. Son aquests a qui ajudem.

5.- A nivell mundial existeix la Xarxa Global de Bancs dels Aliments. Quina és la relació que teniu?
Quins factors compartiu i en quins Catalunya és diferent? La Xarxa Global de Bancs dels Aliments amb seu a Xicago, vol ser l’alternativa del mercat de futurs de referència dels preus mundials dels aliments, que també te la seu a la mateixa ciutat. A Barcelona es va crear ara fa 26 anys el primer Banc dels aliments del Estat, i posteriorment també la Federació estatal de Banc dels Aliments que s’incorporà a la Federació Europea de Banc dels Aliments (FEBA) que participa en dit “Global Foodbanking Network”. La FEBA te una Carta Fundacional que subscriuen tots el Bancs Europeus, on la lluita contra el malbaratament i el voluntariat són elements diferencials per pal·liar la pobresa. A Catalunya s’ha donat especial rellevància a la societat, generant una xarxa solidària que participa en la lluita contra la pobresa dels seus veïns.

6.- Fa escassament un mes, la JNC va posar en marxa la campanya “Operació Quilo”. Com valoreu la col·laboració d’altres entitats, especialment les juvenils?
A Catalunya quan hi ha problemes, el poble sap respondre, s’uneix a la crida per resoldre-les. La solidaritat està a flor de pell i a Catalunya l’associacionisme està molt arrelat. Aquest estiu el Banc dels Aliments amb la campanya “La Fam no fa vacances” ha promogut que les associacions de barri es mobilitzin presentant les seves habilitats, recollint aliments pels més necessitats i a la vegada donant vida al barri sense esperar la Festa Major. La JNC en donà l’exemple i ara els joves es mobilitzen participant en unes accions ciutadanes, que potser havien oblidat.

7.- L’últim Gran Recapte d’Aliments va batre tots els rècords en donacions i participació. És solidària la societat catalana?
En el darrer Gran Recapte, 500.000 famílies van donar aliments, gràcies a la mobilització de més de 13.000 voluntaris, la majoria jovent, enquadrats en associacions però, i això és important, també anònims que creuen que ells també poden ser motors d’accions col·lectives.

8.- Creu efectius aquest tipus de campanyes de sensibilització per part dels partits, govern? Han de millorar en algun aspecte?
En una democràcia cal, en primer lloc, exigir responsabilitats al govern. Però quan el problema supera les disponibilitats, cal participar tots plegats amb una resposta solidària que uneix als ciutadans i els fa responsables del seu futur. Per sortir de la crisi cal endegar polítiques estructurals, amb terminis sovint llargs, que generin nous llocs de treball. Això és feina del govern i els partits ho han d’impulsar. Mentre estant, cal preveure polítiques socials també responsabilitat del govern, però en les que la societat directament ho pot complementar. I això ho ha fet el poble de Catalunya.

9.- Què podem fer cadascú de nosaltres?
En el Mediterrani i especialment, a Catalunya, la família, el clan, la tribu, el poble o el barri, com vulgueu denominar-ho encara tenen vitalitat. Aquesta és la millor definició d’una col·laboració ciutadana que reconeix una identitat a cada nivell. I aquesta ha estat la resposta de la gent de Catalunya, on no hi ha guetos com el Nord d’Europa. Les classes socials estan barrejades i això permet un contacte humà que evita l’exclusió social. Desprès de la tempesta ve la calma, i els ciutadans ens hem de preocupar de que ningú quedi a la vorera. La reconstrucció serà difícil, i precisament els més joves, els que potser més pateixen la dificultat d’incorporar-se al món del treball, són els que hauran de marcar el camí del redreçament. “La Fam no fa vacances”.

Judit Senarriaga
Àrea de Comunicació

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *