Berlín i Independència

Vaig arribar a Berlin farà 4 mesos amb una beca de mobilitat anomenada Leonardo Da Vinci. Aquesta és per a tots aquells llicenciats amb coneixement d’alemany que vulguin marxar a fer pràctiques en el seu sector professional. Fa un parell d’anys vaig acabar la carrera de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat de Barcelona i sóc aquí treballant per una ONG d’integració social per a immigrants.

Com es diu molt per aquí, Berlín no és alemanya. S’ha convertit en una ciutat coneguda arreu del món, intercultural i amable que ha influenciat en tots als àmbits als alemanys que des d’un moment formaven part de la ciutat.

Tal i com està la situació actual, el tema de la política no queda mai amagat… Tot i que no tothom està al cas, sí és cert que molta gent és conscient que alguna cosa s’està coent a Catalunya, malgrat que la majoria no entenen gaire bé què passa i per què passa.

Es pot dir que en conjunt i de forma força majoritària, respecte el procés “de transició nacional”, als alemanys no els agrada ni convenç gaire el tema, en general per uns motius ben senzills.

D’una banda si parlem del tema nacionalista, les seves raons són més que històriques. La paraula l’associen amb l’època del nazisme, superioritat de pobles i races, i sens dubte aquest termes els porten a mals records.

En segon lloc hem de tenir en compte el tema econòmic i “l’espoli fiscal”. La seva situació, sobretot a Berlín, és “semblant”. Berlin i tot el nord estan pràcticament subvencionats pel sud i per tant, la situació els hi sembla adient.

L’altra part a tenir en compte és que creuen que “ja hi ha prou problemes ara mateix com per començar a dividir països, quan l’objectiu és sempre Europa” i finalment, la concepció actual que tenen de nosaltres, la corrupció, morositat, etc.. que porta a pensar que tots els de la península ens comportem igual i amb la mateixa finalitat.

A partir d’aquí, probablement si volem fer alguna cosa a Alemanya perquè ens escoltin, no podem parlar de nacionalisme ni temes econòmics. Una via és explicar el poc feedback per part d’Espanya, o simplement, explicar la veritat –que entenen i respecten perfectament- volem un procés net i democràtic.
Júlia Areny Perelló
Militant de la JNC de Sarrià-Sant Gervasi

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *