L’entrevista: Fundació Comtal (Vè Premi Tàber JNC Barcelona)

Anna-Bel Carbonell, Directora de la Fundació Comtal, defineix l’organització premiada de l’últim i Vè Premi Tàber, la Fundació Comtal, com la “Fundació que treballa per l’educació, formació i inserció d’infants, adolescents i joves en situació de risc social. Creiem fermament que l’Educació és clau de futur”.

Per vosaltres l’educació és clau de futur i els vostres projectes neixen de l’anàlisi de la realitat del barri. Quines eines de seguiment són la base del vostre projecte? Per nosaltres les eines de seguiment són imprescindibles per saber si la intervenció que duem a terme és adequada. La societat és cada cop més canviant de manera que per poder identificar les noves necessitats emergents i els nous perfils o problemàtiques dels infants, adolescents, joves i les famílies d’aquests més vulnerables -que són les que nosaltres atenem- hem d’estar molt oberts i ser molt propers. Treballem des de l’acompanyament, la orientació i el donar suport. Per tal que la nostra intervenció vagi amb consonància amb la feina fem coordinacions amb les escoles i instituts, amb el serveis socials, centres de salut mental, amb altres entitats, etc.. per tal de poder plantejar plans de treball conjunts i així alinear els objectius de tots els que podem influir en els infants, joves i les famílies d’aquests. Un altre vessant de l’obertura amb la que treballem fa referència a la participació en moltes de les xarxes i plataformes existents en el Tercer Sector Social, per tal de poder estar connectat amb la resta d’entitats del barri i dels nostres àmbits d’intervenció.

Quin tipus d’activitat dueu a terme? Les nostres activitats van destinades a infants i joves de 3 a 35 anys, i les seves famílies, especialment aquells que es troben en situacions de vulnerabilitat. El curs 11/12 hem atès a més de 2300 infants i joves. Els dos eixos centrals giren entorn a projectes socioeducatius i a projectes d’inserció sociolaboral. Concretament portem a terme 10 projectes, que van des de la realització d’activitats lúdico-educatives i de suport escolar per infants, a l’escolarització d’adolescents amb greus dificultats d’adaptació al sistema educatiu o a la guarda i cura d’infants tutelats per la Generalitat, etc…Val a dir, que en tots els projectes de la Fundació Comtal hi participen més de 100 voluntaris/es que ajuden a tirar endavant a l’entitat.

Què podem fer per millorar la qualitat de vida i es reintegrin a la societat els infants i adolescents amb els que treballeu? Per la Fundació Comtal la solució passa per aconseguir que tothom disposi de les mateixes oportunitats i per nosaltres, l’eina és l’Educació, entesa en el seu sentit més ampli, no nomes combatent el fracàs escolar sinó també facilitant el procés d’escolarització o formant el joves que busquen feines, o facilitant la incorporació d’aquells coneixements, competències i actituds necessaris per funcionar en la societat.

Quina és la radiografia de la situació a Barcelona? Potser hem de començar a dir en veu alta que no estem ja a la Barcelona de nivell europeu de fa uns anys. Amb un 50% d’atur juvenil i un 20% de joves que ni estudien ni treballen, amb un de cada cinc infants en situació de pobresa… és dur, però és la realitat que tenim. Socialment ens hem desestabilitzat i no serà fàcil redreçar-nos, però sols ho aconseguirem amb esforç, amb el seny que tant ens caracteritza com a catalans i si cadascú, és responsable de la seva persona i de l’honestedat i coherència seus actes tant en la seva vida privada com pública.

S’ha de canviar el model d’integració a la ciutat? S’ha de treballar per un model que inclogui totes les etapes de la vida d’una persona, procurant que els implicats facin un esforç per caminar en la mateixa línia, generant la riquesa en la diversitat i a fer una ciutat amable i sostenibles per a tots i totes.

Els polítics parlen de forma correcta sobre el tema? I els mitjans de comunicació? Els polítics i mitjans de comunicació, darrerament, s’estan esforçant per parlar-ne i fer-ho correctament, però no sempre és així. Cal tenir sempre present la dignitat de la persona i el fet que no hi ha ningú sense casa, al llindar de la pobresa, en situació de precarietat, desplaçat, immigrant o sense estudis…. que estigui en aquesta situació perquè vol, i menys encara quan parlem d’infants i joves que sovint no viuen les seves vides perquè les hagin “provocat ells”, sinó com herència de les situacions familiars, desordres socials, etc. 

Què s’ha de canviar del model d’inclusió social? Cal que tothom: ciutadans, administracions, polítics,… treballin per la inclusió social, per oferir oportunitats als infants i joves, reduir desigualtats i donar a tothom el dret a una vida digna i merescuda.

Quin creus que és el paper dels joves en el procés cap a l’estat propi? El paper dels joves en general és cabdal. Però si parlem dels joves en situacions d’exclusió primer ens hem de creure i ells s’han de creure que són part d’una societat que sovint els ignora i no atén les seves necessitats més bàsiques, sols així podran participar-hi activament.

Judit Senarriaga
Àrea de Comunicació

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *