Seleccions catalanes en una Catalunya Independent

El dimarts dia 11 de setembre va tenir lloc a la ciutat de Barcelona la manifestació més multitudinària de la història, amb més d’un milió i mig d’assistents, reclamant crits d’independència sota el lema “Catalunya, Nou Estat d’Europa”. Des de la celebració d’aquesta manifestació han estat nombrosos mitjans els que s’han fet ressò de la viabilitat de les seleccions catalanes en el cas d’una Catalunya independent.
Aquest fet provocaria d’una vegada per totes acabar amb la falta de presència que l’esport català ocupa a nivell internacional. En aquest sentit, les federacions, que es tracten d’entitats de dret privat, tindrien la capacitat de decidir quins clubs hi podrien participar, ja que sempre han estat un mur important, el qual han estat sota controls dels Estats, com és el cas d’Espanya.
En aquest cas tindríem la potestat de poder controlar i gestionar l’oficialitat de tots els esports de caràcter professional, tornant a recuperar modalitats com la selecció catalana de curses de muntanya, que en un començament competien com a Catalunya, ja que la selecció espanyola no existia en aquesta modalitat, i no va ser fins l’any 2011, que la selecció catalana va deixar de ser oficial (sense patrocini) i s’instaurà la selecció espanyola com a modalitat oficial. Per tant, corredors d’aquesta modalitat, com Agustí Roc, Kilian Jornet i Tòfol Castanyer, van ser campions del món en curses de muntanya, des del 2.004 fins l’any 2.010, amb la seva selecció, la catalana.
Fent referència a la viabilitat de les seleccions catalanes en el cas d’assolir la independència a Catalunya, s’ha parlat molt del rol que ocuparien equips de futbol més importants de primera i segona divisió en aquest marc. Tal i com s’ha remarcat anteriorment, les lligues són entitats de caràcter privat i, per tant, poden decidir quins són els clubs que hi participen, com també els estats que en formen part. En aquest estadi, els equips catalans podrien decidir a quina lliga escollirien poder jugar. Per tant, tres en serien les situacions vàlides. En primer lloc, es podria continuar jugant dintre la lliga espanyola, tal i com passa actualment. En segon lloc, es podria jugar a una lliga europea, com la francesa o la italiana i, per últim, cabria la possibilitat de jugar una lliga catalana, amb els diferents equips que formarien part de Catalunya. Però tal i com ha expressat el president del FC Barcelona, Sandro Rossell, “En una Catalunya independent el Barça jugaria la lliga espanyola”, on queda clar que aquesta és l’opció preferida del club barcelonista.
En totes les situacions possibles s’hauria de veure quin acaba sent l’encaix de cada una de les diferents modalitats esportives en l’àmbit internacional, però el que es fa més evident és que cada vegada es va acostant més la viabilitat de les seleccions catalanes, un fet que abans quedava relegat a un segon terme.  
Judit Llopart Bloss
Cap de Col·lectiu de Gràcia

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *