Ser conseller Municipal a l’Eixample

Fa dos mesos que vaig entrar de consellera municipal al districte de l’Eixample i val a dir que amb tot aquest temps encara hi ha moltes coses que desconec. Un dels primers canvis i crec que el més important és que per primera vegada governem a l’Eixample i després de tant de temps a la oposició costa fer el canvi, tant a nosaltres com a l’equip tècnic del districte, però mica en mica es superen moltes barreres.

El primer que vaig descobrir quan vaig arribar són els múltiples òrgans de participació que existeixen amb múltiples noms i noves nomenclatures que s’aprenen amb el dia a dia: comissió consultiva, conseller tècnic, consells participatius, audiència publica, consell plenari, tècnic de barri, tècnic sectorial, etc…

Un cop superats els primers dies comences a veure les possibilitats de treballar com a conseller municipal, pots tenir una incidència directa a la vida dels teus veïns i veïnes; pots ajudar directa i indirectament en el seu dia a dia ja sigui vigilant l’enllumenat fins a resoldre temes sanitaris, escolars; pots arreglar trams de voreres o voreres senceres, etc… Tot això dins les competències de l’ajuntament òbviament i tenint en compte l’estat econòmic actual. Això dificulta una mica les coses però també ofereix la possibilitat de conèixer de tu a tu la gent que viu al teu voltant i per tant que ells et coneguin a tu i fer que el polític no sigui tant distant com la gent creu.

Per altra banda he observat que en molts dels òrgans participatius hi ha moltes entitats que hi participen, associacions de veïns, associacions de comerciants, entitats diverses que venen per fer sentir la seva veu. El fet de participar és un gran què ja que és un dels objectius de l’ajuntament per tal de fer una política de proximitat, però la meva reflexió és, fins a quin punt tenen pes per aconsellar una acció al districte associacions que no arriben a representar ni un 1% dels ciutadans del districte que diuen que representen?


No crec que sigui només culpa d’uns o d’uns altres, crec que hi ha un desencís en general que cal superar. És per això que ara més que mai des dels districtes i els col·lectius/agrupacions hem de ser els primers a participar més que mai de les activitats que els districtes ofereixen i els consellers municipals hem de fer palesa la nostra actitud convergent i que els ciutadans de Barcelona sàpiguen que tenim una manera de ser i una manera de fer molt diferent de la manera de ser i fer de l’antic govern de la ciutat.

És per això que jo personalment m’esforçaré al màxim per tal de millorar el districte on visc i així ajudar a millorar la meva ciutat perquè no hi ha mal que no vingui per bé.

Laia Canet
Consellera Municipal del GM CiU a l’Eixample
Responsable de l’Àrea de polítiques de joventut al CEN de la JNC.

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *