Una herència fètida

Fa pocs dies varem conèixer els comptes públics dels Ajuntaments, a través d’una demanda feta pel Ministerio de Hacienda per tal d’establir un pla d’ajuts a municipis amb dificultats, on es mostren les vergonyes de molts Ajuntaments del país. Aquí no faig cap distinció d’uns i altres pel color polític; segur que n’hi ha de convergents amb pèssima gestió, com de socialistes amb excels control de la caixa. Agafant aquest últim supòsit, tot sembla indicar que l’Ajuntament de Barcelona ha fet una bona feina. El seu deute a proveïdors arriba als poc més de 1000 euros, en canvi, Madrid sobrepassa els 1000 milions, escandalós, tot sigui dit.
Així doncs, a qui cal agrair aquesta bona tasca comptable? La bona feina del nou equip de govern, encapçalat per l’alcalde Trias, hi té molt a veure, però crec que és força clar que la responsabilitat principal és de l’anterior govern, el govern Hereu. Per tant, podem concloure que l’herència econòmica rebuda és satisfactòria.
Ara bé, el cas de Barcelona no és un cas, com hem vist, de comptes públics, sinó un cas particular, que també es va donar amb el Tripartit poc abans d’abandonar el Govern. És el cas d’un govern que aterrit de perdre unes eleccions després de 32 anys comença a prometre i prometre, a fer la carta als reis a entitats, associacions de veïns i ciutadania en general sense cap fre. Això es va donar a nivell de “Casa Gran”, però especialment a nivell de Districte i molt especialment a Gràcia, Districte del qual en sóc Conseller Municipal.
A Gràcia ens hem trobat que tota aquesta irresponsabilitat de prometre mil i una coses té un cost. Un cost econòmic primerament, que amb la situació que vivim difícilment aquestes bondats promeses podran tirar endavant i un cost també de confiança envers el ciutadà, que es pregunta, i amb raó, “¿qué hay de lo mío?” com dirien en castellà. El cas més clar i indignant és el de les escoles bressol Jaén i Caspolino: dues escoles que ara mateix s’estan construint, amb previsió d’obertura pel curs 12-13. Cal mirar enrere i més concretament un mes abans de les eleccions municipals, per veure la barbàrie, quan l’anterior equip socialista va prometre a les famílies que disposarien de les places que havien sol·licitat pel curs següent, és a dir, l’11-12. Allò que fa feredat és que quan ho van prometre enlloc d’escoles preparades per obrir després de l’estiu, hi havia dos solars! increïble, com volien construir dues escoles en 4 mesos?
Malauradament aquestes famílies varen ser enganyades i com aquest un bon grapat de casos que ara ens exploten a la cara. Així que quan algú us digui que l’alcalde Trias ha rebut una bona herència, no dubteu a corregir-lo i a fer-li veure que té certs clarobscurs que malmeten altre cop la ja malmesa confiança que els ciutadans dipositen en els polítics.
Esteve Suñé
Conseller Municipal de CiU al districte de Gràcia
Cap d’Activisme de la JNC de Barcelona

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *