Entrevista a Jordi Bonet: La festa major de barri no és només un fet lúdic, sinó també un element de cohesió social”

Fa uns mesos Jordi Bonet va ser escollit president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona. Des de jove ha estat present en el món associatiu a través dels escoltes i des de fa anys amb l’Associació de Veïns del Casc Antic, el seu barri.
La FAVB és una entitat cívica creada l’any 1972, treballa al servei dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona per tal de millorar la qualitat de vida de la ciutat. Agrupa més de cent associacions de veïns i veïnes del barris de Barcelona i participa en els temes de ciutat per fomentar la solidaritat, la igualtat i la convivència. Coordina l’activitat d’aquestes associacions en campanyes i activitats que depassen el nivell de barri. La FAVB entén que molts dels problemes de la ciutat requereixen la cooperació amb altres entitats i moviments socials però també té subscrits acords de col·laboració amb diverses universitats per tal de dur a terme la seva tasca amb garanties de rigor i de promoure la formació de nous i noves professionals amb sensibilitat social.

ENTREVISTA A JORDI BONET (President de la FAVB)


Què és el moviment associatiu veïnal?
El moviment veïnal en principi és un dels recursos més importants que tenim a Barcelona i a Catalunya i una singularitat que no trobem a d’altres llocs ja sigui a Espanya o a la resta de països.

Per tant parlem d’un moviment associatiu català o de Barcelona…
Sí. De fet és un moviment que naix als anys 70 i tingues en compte que és en un context on s’ha produït tot el que és el desenvolupament urbanístic, al final del Franquisme, un creixement en les ciutats i la creació de nous barris amb deficiències a causa d’una construcció més especulativa enlloc de respondre a les necessitats de la gent que hi vivia i és quan naix una reivindicació per part dels veïns.

Una reivindicació per unes necessitats concretes.
Evidentment, pensa que era necessari que la gent es comences a associar per defensar els interessos del propi barri en un context molt difícil ja sigui per un ambulatori, per una educació, pel transport i moltes més reivindicacions que podien sorgir. Les llibertats democràtiques estaven negades i el moviment veïnal va ser com un paraigües a unes accions vinculades al teixit democràtic. Més a finals dels anys 70 hi va haver un petit canvi, els partits polítics van creure que eren ells els que representaven els interessos dels veïns i van deixar en un segon pla les associacions al considerar que van actuar com a mecanisme d’intervenció de l’àmbit urbà en un moment de falta de llibertat. Als anys 80 hi va haver un canvi novament fins a l’actualitat i que ha vingut marcat per el manteniment del moviment.
Parlem de la FAVB.
La FAVB és una Federació que agrupa 104 associacions de veïns i treballem per un principi que nosaltres descrivim per la Barcelona dels barris i les persones. Tenim un paper clau pel desenvolupament clau per una ciutat moderna i contemporània. Som un agent clau amb el disseny de la ciutat ja que participem ja sigui al Consell de Districte com en la definició del Pla d’Acció Municipal, però també som un agent de reivindicació per la millora dels barris.

Quin paper teniu front a les institucions?
Participem molt amb les institucions, ja sigui dins del Consell Escolar, al Consell Sectorial de Districte, al Consell de Barri o fins i tot al Consell de Ciutat però també en l’elaboració del PAM, PAD o el manteniment de reunions amb els càrrecs electes. Com pots veure una participació molt variada però sempre fent moltes propostes.

Dins d’aquest procés què potencieu dels barris?
Jo posaria dos factors claus a l’hora de plantejar l’acció: la defensa de la cohesió social i la defensa de la cohesió territorial. Pel que fa a la cohesió social és en referència a la inclusió de les persones nouvingudes, promoció econòmica, equipaments educatius o assistencials, defensa del model en xarxa…i per la banda de la cohesió territorial és que les propostes urbanístiques no siguin excloents ni presentin desigualtats entre territoris i amb un principi de sostenibilitat medioambientalment com ara el foment del transport públic.

Quines són les principals línies estratègiques del vostre pla de treball?
El pla de treball té dues lines de treball, la interna i l’externa. Com ja t’he explicat va des d’una Barcelona ben connectada a un desenvolupament de Barcelona que sigui sense diferències en el territori. La nostra acció és reivindicar que els poders públics assumeixin la seva responsabilitat amb polítiques inclusives però també activar uns mecanismes per la cohesió social.

Algun projecte a destacar?
Un que m’agrada molt és el Projecte “Barri espai de convivència” on duem a terme una acció als territoris a través de l’escola on es fa un anàlisi, un diagnòstic participatiu d’escoles, instituts i entitats de la situació dels barris. Això afavoreix el treball en xarxa i també permet tenir un major coneixement de les mancances del propi territori.

Per tant creieu que l’escola és clau a l’hora de definir les problemàtiques.
Si i per això considerem que des de l’educació s’ha de treballar per enfortir el dispositiu escolar en els barris on hi hagi més vulnerabilitat, volem que l’escola sigui un element de cohesió. El barri no només és una qüestió lúdica.

Un fet lúdic com la Festa Major és un fet de reivindicació…
Exacte, quan tu fas una Festa Major és perquè reivindiques certa pertaneixença a un lloc. Per nosaltres la Festa Major de barri no és només un fet lúdic sinó també una reivindicació i un element de creació de cohesió social. Quan tu estàs fent una Festa Major crees un sentiment de comunitat, dónes un punt de centralitat i introdueixes un element de proximitat perquè la gent de Barcelona vagi allà.

Fa tot just fa unes hores heu celebrat els 40 anys de la primera assemblea. 40 anys donen per molt, quina experiència aporta el moviment veïnal en el benestar dels barris?
Hem passat per diferents fases. Des d’una davallada a una recuperació. El moviment veïnal torna a ser clau i això el diferencia d’altres territoris d’altres Estats. L’experiència que s’ha anat fent en el territori dóna un plus a la gent a l’hora de fer les propostes. Si no fos per les associacions de veïns a Barcelona no hi hauria cert sentiment de la Barcelona dels Barris, de certs principis a l’hora de definir el barri. Donem un plus de legitimitat i posem sobre la taula temes que molts cops no sortirien.

Un tema per exemple, podria ser que es fomenti més el comerç tradicional front a altres tipus de comerç?
A Ciutat Vella s’està perdent el que seria el seu caràcter de Barri. Per nosaltres és més un espai de trobada i no un lloc turístic. Amb això hi ha una transformació del comerç i molts cops la gent no ho veu i té unes implicacions molt fortes. Per exemple, una persona gran té més dificultats per desenvolupar el seu dia a dia, el fet d’anar a comprar perquè hi ha més establiments encarats al turisme. Creiem que hi ha d’haver una regulació comercial per defensar a la gent que viu allà i promoure el canvi d’activitats.

Quines activitats?
Doncs el que cal és un pla de desenvolupament econòmic on es pugui atraure activitats que no siguin a costa de la població que hi viu. Cal introduir serveis però també activitats, empreses i que sigui un espai de trobada i d’oportunitat.

Quin és el futur que li dónes a Ciutat Vella?
Ciutat Vella és el cor i l’ànima de Barcelona. És el barri del que era Barcelona. És una zona molt plural on hi convivia població camperola, obrera, religiosa…tot tipus d’activitats i població. Té un caràcter de mixticitat i s’ha de mantenir aquesta mixticitat d’usos i de població. Ciutat Vella no es pot centralitzar amb el turisme.

Com veus el sentiment de pertinença a la ciutat i al barri?
Barcelona s’ha construït a partir dels barris llavors una de les característiques és que els Barris tenen el seu propi espai. Llavors defensem el sentiment de pertinença dels barris com a part constituent de Barcelona i d’altra banda també defensem una major proximitat com ara que es puguin escollir els consellers de districte de forma directa o bé tinguin més competències.

Parlem dels barris de Barcelona. El ciutadà viu el barri, participa en les associacions, col·legis o en les festes, coneix i tracta amb els veïns diàriament, compra a les seves botigues, el pot recórrer caminant…és així?
Un dels grans guanys de Barcelona respecte altres ciutats és que et pots moure a peu, la gent no és depenent del cotxe i això és qualitat de vida. D’altra banda, sí que es fa vida de barri i s’ha de continuar fent.

Fem vida de barri?
Depèn. En el sentit d’anar al mercat sí que en fem perquè ens interrelacionem però quan plantegem segons quins projectes la modernitat ens fa perdre aquesta vida de barri, com el que va passar amb el nou plantejament del Pla de Mercats. La modernització no ha d’anar en depriment de la comunitat.

És important recuperar els espais, els equipaments a través de la rehabilitació dels edificis?
Sí, no només és una recuperació o l’aprofitament d’uns equipaments per a usos que generen un rendiment comunitari sinó també la generació d’una identitat i socialitat. En relació amb això també hem de recuperar la tradició ateneística catalana. Catalunya va ser capdavantera amb la defensa de la llibertat social i democràtica.

Construcció nacional i veïnal van de la mà?
Totalment. La construcció nacional es fa a partir de la força del moviment associatiu, ha de saber fer servir el capital humà i el progrés, modernització va conjuntament amb cohesió social. Només una anècdota, les consultes sobre la independència es van fer a través de les associacions on cedien els seus espais o hi participaven i això és un fet molt important.

Què fa que sigui peculiar cada barri?
Els diferents elements, la seva evolució històrica, la pròpia construcció dels barris…Ciutat Vella és l’origen de Barcelona i quan vas a la resta de barris també tenen el seu principi històric en la seva formació i aquest element és clau. Barcelona s’ha construït amb uns barris amb caràcter diferencial.

Si m’haguessis de dir una paraula que identifiqui cada districte quina seria?
Gràcia ho identifico amb la Campana de Gràcia. Sants-Montjuic amb la Carretera de Sants com a eix comunicatiu. Ciutat Vella amb els gremis, només cal veure algun dels noms dels carrers i veure que ha sigut el que ha originat Barcelona. Sant Martí amb els Vapors, és el Manchester català. Les Corts, no et diré el Camp Nou (riu) ho relaciono amb la zona de camp, d’horta. Sarrià amb el Monestir de Pedralbes o Collserola com a pulmó verd. Horta-Guinardó amb la muntanya de dins i la colonització de la muntanya. L’Eixample amb que és el barri amb caràcter de connexió. Sant Andreu amb la Pegaso com a àmbit d’industrialització fort i finalment Nou Barris com la novetat, la última Barcelona que en el seu moment va acollir gent d’altres llocs.

Què li proposaria a l’alcalde per la ciutat?
En aquest moment de crisi i pressió li diria que segueixi apostant pel model de ciutat que creix i que sigui fort davant les pressions.

Amb la situació actual quina ha de ser la prioritat de Barcelona?
La prioritat ha de ser mantenir la cohesió social.

Què pot aportar l’associacionisme veïnal en un moment complicat econòmic i socialment per al país?
Per una banda el punt de vista veïnal forjat a través d’una experiència de 40 anys i després el fet de ser un contrapès a certs poders o iniciatives amb els projectes per garantitzar el creixement dels barris de forma igual.

Creus que l’associacionisme veïnal dóna resposta a les necessitats socials i s’ha sabut adaptar als canvis?
Jo crec que sí. No donen l’única resposta però sí que ajuda a donar la resposta a poder millorar Barcelona.

Quin és el repte de futur de Barcelona?
El repte de futur ha de ser una Barcelona oberta, moderna, cosmopolita sense renunciar a una ciutat cohesionada i sostenible ambientalment i també que sigui la capital de Catalunya.
Judit Senarriaga
Presidenta de l’Assemblea de la JNC de Barcelona

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *