Entrevista a Iñaki Segurado: “Veure com un jove en risc d’exclusió social estudia una carrera és el millor projecte”

Des d’un Taller de Ràdio, un curs d’informàtica, català, castellà fins a itineraris personalitzats d’inserció, plans de formació ocupacional, servei de creació d’empreses, programes amb entitats com ara “Joves amb Futur” de Barcelona Activa i així una llarga llista de projectes.
La Fundació Trinijove va néixer l’any 1985 per tal d’ajudar en l’àmbit de la formació i inserció sociolaboral de persones amb especials dificultats. Durant aquests 25 anys s’ha treballat activament en el disseny i implementació de mesures i programes innovadors amb la finalitat de superar les situacions d’exclusió social. El passat desembre van rebre el Premi Tàber de la JNC de Barcelona per la seva tasca. Iñaki Segurado, Vicepresident de la Fundació ens parla de la seva tasca.
ENTREVISTA A IÑAKI SEGURADO (Vicepresident Fundació Trinijove)

1. Com defineixes Trinijove?

La defineixo com una entitat territorial sense ànim de lucre que treballa pel col·lectiu més desafavorit, ja siguin joves, dones, entre d’altres.

2. Quins projectes teniu?
La Fundació consta de diferents potes que són la formació, l’assessorament, el suport a la gent, l’emprenedoria, la inserció i una àrea més social i això ens permet tenir diferents tipus de projectes. Tot i això, la nostra principal preocupació és la gent jove per la falta de feina al mercat i les dones perquè ho pateixen molt més. Els projectes s’estructuren en dos àmbits, un primer de prevenció perquè és la forma de treballar aspectes bàsics per detectar problemes reals als barris i el segon, la formació perquè després et porta a l’ocupació a través de programes com l’Incorpora, que és un conveni que tenim amb L’Obra Social de la Caixa, o amb empreses.

3. Què aconseguiu a través d’aquests projectes?
Sobretot millorar aspectes formatius, laborals, donar valors, entre moltes altres coses per tal de crear la necessitat de què estem en un país com Catalunya i s’ha de normalitzar la situació tant pels de casa com pels immigrants. Per exemple, a través de la nostra ràdio els joves poden explicar els seus problemes i troben que és un canal de comunicació i de normalització.

4. Com us organitzeu?
Tenim un patronat que és gent que voluntàriament tira endavant la fundació; després tenim un cos de gent executor que són els tècnics, els que executen els projectes i una part molt important, i després tenim el voluntariat que són sobretot gent jubilada i joves que col·laboren ja sigui amb la ràdio o amb assessorament jurídic o social.

5. Quin paper tenen els voluntaris?
El que més destaco del seu paper és la vocació social i el fet d’entendre el projecte. És molt important veure la disponibilitat i la incorporació d’idees en els projectes perquè es puguin desenvolupar.

6. En un context on l’associacionisme juvenil és baix. Com esteu potenciant la participació dels voluntaris?
En la nostra Fundació els voluntaris ja és gent molt motivada, il·lusionada. El fet que puguin participar directament en el projecte, que siguin un gran reforç a la tasca és la seva major motivació.

7. Quin és el moment i perquè decideixes entrar a Trinijove?
Jo sóc un dels membres fundadors de l’entitat i en aquell moment vam veure que s’havia de fer alguna cosa per millorar la situació del barri al veure els problemes de l’atur, problemes estructurals. Érem un grup de gent amb moltes ganes de fer coses concretes i de poder donar una sortida als col·lectius més desafavorits.

8. Com valores els projectes?
Un dels aspectes és que cada vegada més s’amplien els projectes però també tot i que hi ha moments complicats el millor és veure com té els seus fruits. La millor valoració és veure com has ajudat a un noi/noia i que aquest un cop té més independència se n’ha sortit, té una feina i per tant té una independència que feia uns anys no tenia.Un dels projectes que més valoro és el d’inserció en el món laboral dels joves. Primer de tot fas un estudi de prevenció on mires el seu voltant i estudies els problemes que té per tal de donar-hi una solució. Després hi ha un treball de formació i d’entrada a una empresa o veure com un jove entra a la universitat. Veure com un jove té una continuïtat en aquella empresa o estudia una carrera és el millor projecte.

9. La crisi és un factor que també influeix en l’exclusió social dels joves. Com intenteu superar la situació actual?
Primer de tot cal destacar que tenim un problema estructural que ve de fa d’anys i la crisi ens ho ha posat més de relleu. Un dels problemes que trobem és que no hi ha oportunitats de feina per als joves. Els joves són l’oportunitat del país i si marxen pot ser la mort del país. Ells són el progrés econòmic. Hem de valorar que som un país d’emprenedors, amb idees i cal donar-hi importància, tenim una societat civil amb idees i uns joves que han d’agafar o tenen empenta. Ens interessa que els joves agafin empenta per a què els problemes no hi siguin en un futur.

10. Qui hi ha darrera de Trinijove? Quin és el perfil al que ajudeu?
Ajudem a joves en exclusió o que poden acabar en exclusió. La línia que hi ha entre l’exclusió i la normalització no es veu i el que fem a Trini Jove és recuperar a l’individu, donar-li eines per a què pel seu compte puguin canviar i que en un futur puguin tenir la independència per la seva banda. Tot això ho fem a través del punt d’informació, dels serveis socials del barri, dels mateixos veïns, de la Direcció General d’Atenció a la Infància o l’Atenció Primària.

11. Quin tipus consultes rebeu al mes? Quines són les més freqüents?
Rebem tot tipus de consultes però sobretot de temes laborals i emancipació. Un altre tipus de consultes freqüents són sobre l’exclusió dels discapacitats.

12. Quines dificultats us trobeu en el dia a dia per desenvolupar la vostra tasca?
Com a qualsevol entitat ens trobem que la crisi. La falta d’ofertes laborals complica la inserció laboral. Tot i això hem trobat una sortida i ho hem compaginat amb els serveis de la fundació que ha donat feina a la gent. Actualment tenim unes 70 persones treballant a la Fundació en un servei de jardineria, de neteja, entre d’altres, amb contracte laboral i el seu conveni.

13. Com valores la col·laboració amb altres entitats? quin tipus de relació hi teniu?
És molt important la col·laboració tant amb les empreses com amb el Govern de la Generalitat. Veure com hi ha gent que aposta per nosaltres, per la nostra tasca és molt important i s’ha de mantenir. Actualment tenim unes 100 entitats col·laboradores de tot tipus i es important destacar com aquestes entitats veuen que tenim un projecte, unes idees i que cada vegada més valoren la prevenció, l’assessorament que fem i és per això que mantenim aquesta col·laboració o en surten de noves. Les empreses tenen nom i cognoms com també el Govern de la Generalitat que ha apostat per nosaltres i continuen apostant tot i la situació en la que ens trobem i s’ha d’agrair que ho facin perquè hi ha una preocupació mútua.

14. Quins aspectes et criden l’atenció dels joves de la fundació?
Les seves ganes de superació que tenen. Són joves conscients de que han de canviar la seva situació, que poden sortir d’on estan i que tenen el suport familiar quan decideixen canviar. Fan una reflexió molt important i veuen que han de canviar, que per qüestions de la vida tenen dificultats però tenen la voluntat de fer coses per canviar-ho. Ells també volen una vida normal, tenir feina però tenen una situació familiar que no els hi permet desenvolupar-ho, nosaltres amb la Fundació donem eines i il·lusió per a què ho puguin fer, per a què tinguin una sortida. Et recompensa molt veure com canvia la gent i com se’n surten i tiren endavant quan els hi has donat una petita oportunitat.

15. Com creus que evolucionarà Trinijove?Doncs adaptant-nos als nous temps però sempre amb il·lusió, empenta i amb una tasca constant per tal d’estar treballant pels nostres joves.
Gràcies pel teu temps Iñaki, endavant amb Trinijove i per molts anys més!
Judit Senarriaga,
Presidenta de l’Assemblea de la JNC-BCN

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *