Una crisi d’Ajuntament

Acaba el 2009 i com és habitual, toca fer balanç de l’any polític que ara finalitza, un any 2009 marcat a Barcelona per la crisi econòmica, per la manca de rumb de l’Ajuntament i per la incapacitat de generar il·lusió per part del govern municipal.



Ens trobem davant un Ajuntament envellit i sense pols, on espera que a través de ‘la gran consulta’ de la Diagonal, serveixi com a catalitzador del projecte polític de Jordi Hereu per Barcelona. Uns pressupostos que mostren una gestió tan pèssima, que obliga a l’Ajuntament a sotmetre’s a la ‘tutel·la’ financera de la Generalitat, i la reducció dràstica de les inversions municipals; el civisme i la convivència continua essent el principal punt feble per als ciutadans; i finalment però no per això menys important, l’atur ha arribat a fregar el rècord dels 100.000 barcelonins, colpejant especialment als joves, els més vulnerables davant la crisi econòmica.

I és que quasi 31 anys després, el PSC (amb la connivència sempre d’ICV i ERC) condiciona l’èxit de la ciutat als grans esdeveniment, als grans projectes, costin el que costin (200 MEUR en una plataforma sobre el mar per fer-hi un zoo) o s’acabin quan s’acabin (amb l’estació de La Sagrera, acabada en el millor dels casos, a finals del 2016, amb 7 anys de retard).

Davant d’això, nosaltres volem la Barcelona de la convivència, dels serveis i dels equipaments, i de l’espai públic. Creiem és clar, en una ciutat de primera, però per a aconseguir-ho no només necessitem grans projectes, sinó i sobretot, atendre a les preocupacions, necessitats i inquietuds bàsiques dels ciutadans, dels joves. Estar al costat dels petits empresaris, dels joves emprenedors, millorar la formació professional (que encara a Barcelona, té més demanda de joves que s’hi apunten que no pas oferta de places), creure’s el paper de l’Ajuntament com a promotor d’habitatges de lloguer, plantar-se davant l’anèmia financera a la que ens sotmet l’Estat en el finançament del transport públic que repercuteix, en un augment exagerat de les tarifes, i un llarg reguitzell de polítiques massa petites, massa poc propagandístiques per a l’Ajuntament de Barcelona, massa pegades a la realitat de les barcelonines i els barcelonins, com per a que els hi interessi, des dels despatxos de la Plaça Sant Jaume.

Una crisi d’Ajuntament que té en els Pressupostos, el seu màxim exponent. Un govern municipal que gestiona tan malament els recursos, que han preferit incomplir la Llei d’Estabilitat Pressupostària que reduir una petita part de la despesa corrent. I què significa això? Doncs que en els propers 3 anys com a mínim, les finances de l’Ajuntament estaran tutelades (és a dir, caldrà el vist-i-plau de) la Generalitat de Catalunya (fet insòlit), caldrà reduir dràsticament les inversions, fins al 25% per llei, i no es podran apujar els salaris dels funcionaris per sobre de l’IPC, fet que no tindria la major importància sinó fos perquè dies abans d’aprovar els Pressupostos i sabent que no ho podrien complir, l’Alcalde signava just el contrari amb els sindicats…

I és que tant val el que passi al 2011, 12 i 13. El PSC sap que li falten poc més de 500 dies per perdre les eleccions i mentrestant, el que més els hi preocupa és la pau sindical i no reduir despeses en informes, publicitat i protocol i personal. Creuen que només així podran evitar una catàstrofe, enlloc d’una derrota a Barcelona.

Nosaltres mentrestant, estem aprofitant al màxim la precarietat de l’Ajuntament a l’hora de tirar endavant els projectes. Arribant a acords en alguns casos, intentant-ho però rebent com a resposta un ‘no’ rotund, o fent una denúncia clara i contundent d’allò en el que ens hi oposem.

Hem sigut capaços d’arribar a acords com ara en el ‘full de ruta’ de la consulta sobre la Diagonal, on hem aconseguit incloure-hi una tercera opció, de rebuig als projectes ‘a’ i ‘b’ que presentarà el govern municipal a consulta (1), assegurar la privacitat de les dades i el vot secret (2) i no convertir, tal i com volia l’Ajuntament, la consulta en una festa propagandística il·limitada i d’’autobombo’ de l’Alcalde (3).

Però hem rebutjat de participar en suposats pactes on només se’ns volia per fer “la foto”, com ara el Pacte per l’Ocupació de Qualitat, un document sense cap mesura concreta, sense eines i dades de seguiment, sense cap referència als joves, però això sí, amb un nom que sona bé.

Seguirem treballant per presentar la nostra alternativa a un Ajuntament en crisi perquè el canvi amics, ja és aquí!

Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *